La tecnologia forma part del dia a dia dels adolescents. Pantalles, videojocs, entorns digitals i experiències immersives ocupen un espai cada vegada més present en la manera com aprenen, es relacionen i es motiven.
Per això, en els darrers anys, la realitat virtual ha començat a despertar interès en l’àmbit de la psicologia, l’educació i la neuropsicologia.
La realitat virtual permet crear entorns digitals immersius en què la persona pot interactuar amb diferents estímuls o situacions d’una manera controlada i segura. En psicologia, això pot tenir aplicacions diverses: practicar habilitats, entrenar l’atenció, treballar la regulació emocional, simular situacions de manera gradual o generar entorns de calma i relaxació.
En el cas dels adolescents, pot tenir un component especialment motivador. No perquè sigui simplement més atractiva, sinó perquè pot facilitar una experiència activa, visual i participativa.
Això pot ser rellevant quan es treballa amb joves que es desconnecten fàcilment de tasques repetitives, que tenen dificultats per mantenir l’atenció o que necessiten formats més vivencials per implicar-se en el procés.
Però parlar de realitat virtual en salut mental no vol dir substituir el vincle terapèutic per unes ulleres. Tampoc vol dir convertir qualsevol intervenció en un joc. La realitat virtual pot ser una eina útil, però necessita criteri clínic, objectius clars i una bona comprensió de les necessitats de cada adolescent.
La tecnologia, per si sola, no acompanya. El que acompanya és l’ús que se’n fa.
Una de les aplicacions de la realitat virtual és l’entrenament cognitiu. Aquest tipus d’intervenció pot plantejar exercicis orientats a treballar habilitats com l’atenció sostinguda, la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva, la planificació o la velocitat de processament.
Aquestes habilitats formen part de les funcions executives, que són necessàries per organitzar-se, iniciar tasques, regular impulsos, adaptar-se als canvis i respondre de manera més ajustada a les demandes del dia a dia.
En un entorn virtual, aquestes capacitats es poden entrenar mitjançant activitats interactives i graduades. Per exemple, tasques que demanen recordar informació, canviar d’estratègia, prendre decisions, ignorar distraccions o resoldre problemes dins d’un escenari concret.
La idea no és jugar per jugar. La idea és utilitzar el format interactiu com una via per entrenar processos psicològics concrets.
Això pot ser especialment útil quan una tasca tradicional es viu com massa abstracta, monòtona o allunyada de l’experiència real de l’adolescent. Quan una activitat no connecta amb la seva manera d’aprendre o de participar, és més fàcil que aparegui desmotivació.
La realitat virtual pot ajudar a augmentar la implicació perquè introdueix moviment, immersió, repte, retorn immediat i una sensació més clara de presència dins de l’activitat.
Tot i així, aquest format continua necessitant estructura, supervisió i una lectura clínica del que passa durant l’activitat. No n’hi ha prou amb posar un adolescent davant d’un entorn virtual. Cal saber què es vol treballar, per què es fa i com es connectarà amb la seva vida quotidiana.
Una de les aplicacions de la realitat virtual és l’entrenament cognitiu. Aquest tipus d’intervenció pot plantejar exercicis orientats a treballar habilitats com l’atenció sostinguda, la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva, la planificació o la velocitat de processament.
Aquestes habilitats formen part de les funcions executives, que són necessàries per organitzar-se, iniciar tasques, regular impulsos, adaptar-se als canvis i respondre de manera més ajustada a les demandes del dia a dia.
En un entorn virtual, aquestes capacitats es poden entrenar mitjançant activitats interactives i graduades. Per exemple, tasques que demanen recordar informació, canviar d’estratègia, prendre decisions, ignorar distraccions o resoldre problemes dins d’un escenari concret.
La idea no és jugar per jugar. La idea és utilitzar el format interactiu com una via per entrenar processos psicològics concrets.
Això pot ser especialment útil quan una tasca tradicional es viu com massa abstracta, monòtona o allunyada de l’experiència real de l’adolescent. Quan una activitat no connecta amb la seva manera d’aprendre o de participar, és més fàcil que aparegui desmotivació.
La realitat virtual pot ajudar a augmentar la implicació perquè introdueix moviment, immersió, repte, retorn immediat i una sensació més clara de presència dins de l’activitat.
Tot i així, aquest format continua necessitant estructura, supervisió i una lectura clínica del que passa durant l’activitat. No n’hi ha prou amb posar un adolescent davant d’un entorn virtual. Cal saber què es vol treballar, per què es fa i com es connectarà amb la seva vida quotidiana.
Què és la realitat virtual aplicada a la psicologia?
La recerca sobre realitat virtual en adolescents està creixent. Alguns estudis apunten que pot ser una eina prometedora per treballar funcions cognitives, regulació emocional i benestar psicològic.
L’article que inspira aquesta entrada va estudiar adolescents de 12 a 14 anys amb risc de dificultats executives. El grup experimental va realitzar un entrenament cognitiu gamificat amb realitat virtual, mentre que el grup control va fer una intervenció de relaxació en entorns naturals virtuals.
Les dues intervencions es van dur a terme durant cinc setmanes, amb dues sessions setmanals de trenta minuts.
Els resultats van mostrar millores en alguns indicadors de funcionament cognitiu, control emocional, ansietat i símptomes internalitzants. En el grup que va fer entrenament cognitiu amb realitat virtual, les reduccions en símptomes depressius i internalitzants van ser especialment rellevants en comparació amb el grup control.
Ara bé, és important llegir aquests resultats amb prudència. L’estudi és pilot, amb una mostra reduïda, i els propis autors assenyalen la necessitat de continuar investigant amb mostres més grans, més diversitat de participants i seguiment a llarg termini.
Aquesta prudència és important en salut mental. Una eina pot ser prometedora sense ser una solució definitiva. Pot obrir noves possibilitats, però no hauria de presentar-se com una resposta única.
La realitat virtual pot aportar valor quan s’utilitza amb objectius concrets i dins d’un procés ben orientat. Però no totes les aplicacions tenen la mateixa qualitat ni la mateixa base científica. Que una eina sigui digital o innovadora no vol dir automàticament que sigui adequada per a qualsevol adolescent.
La realitat virtual no substitueix la relació terapèutica.
En psicologia, el vincle, l’escolta, la confiança, la comprensió del context i l’adaptació a cada persona continuen sent elements centrals. Un adolescent no necessita només estímuls atractius. Necessita que algú l’ajudi a entendre què li passa, per què es bloqueja, com viu les seves dificultats i quines estratègies poden tenir sentit en el seu cas concret.
La tecnologia pot donar suport. Pot facilitar pràctica. Pot obrir noves vies d’intervenció. Però el criteri professional és el que dona sentit a l’eina.
Abans d’utilitzar realitat virtual en un procés psicològic, cal preguntar-se quin objectiu es vol treballar, si aquesta eina és adequada per a aquell adolescent, quines dificultats es volen observar o entrenar, com es connectarà el que passa a l’entorn virtual amb el dia a dia i com es valorarà si realment està ajudant.
També cal tenir en compte que no tots els adolescents se senten còmodes amb entorns immersius. Algunes persones poden experimentar incomoditat, mareig, ansietat o rebuig. Altres poden quedar massa centrades en l’aspecte lúdic i tenir dificultats per connectar l’activitat amb els objectius terapèutics.
Per això, la realitat virtual ha d’estar al servei del procés, no al revés.
A Sinergia entenem la intervenció psicològica des d’una mirada humana, propera i especialitzada. Les eines poden canviar, però el centre del procés continua sent la persona.
En el treball amb adolescents, això implica escoltar, comprendre, valorar el context, adaptar les estratègies i construir un espai segur on puguin desenvolupar recursos propis.
La realitat virtual pot formar part d’aquest camí. Pot ajudar a practicar, motivar i entrenar habilitats d’una manera diferent. Però el seu valor depèn de com s’integra dins d’un procés més ampli.
No és una solució màgica. És una eina amb potencial quan s’utilitza amb rigor, prudència i criteri clínic.
[1] Carballo-Marquez, A., Ampatzoglou, A., Rojas-Rincón, J., Garcia-Casanovas, A., Garolera, M., Fernández-Capo, M. i Porras-Garcia, B. Improving Emotion Regulation, Internalizing Symptoms and Cognitive Functions in Adolescents at Risk of Executive Dysfunction—A Controlled Pilot VR Study. Applied Sciences, 2025, 15(3), 1223. DOI: 10.3390/app15031223.
[2] Borgnis, F., Baglio, F., Pedroli, E., Rossetto, F., Uccellatore, L., Oliveira, J. A. G. i Cipresso, P. Available virtual reality-based tools for executive functions: A systematic review. Frontiers in Psychology, 2022, 13, 833136.
[3] Blanco, D., Roberts, R. M., Gannoni, A. i Cook, S. Assessment and treatment of mental health conditions in children and adolescents: A systematic scoping review of how virtual reality environments have been used. Clinical Child Psychology and Psychiatry, 2024, 29, 1070–1086.
[4] Climent-Martínez, G., Luna-Lario, P., Bombín-González, I., Cifuentes-Rodríguez, A. i Tirapu-Ustárroz, J. Neuropsychological evaluation of the executive functions by means of virtual reality. Revista de Neurología, 2014, 58, 465–475.
Altres Blogs
